25 de febrero de 2016

QUAN LA MÚSICA FALLA


“A tu que t'agrada això d'escriure tonteries, no voldries escriure un article sobre la música i les Falles?”. Amb eixes paraules (o altres semblants), el meu amic Sergio Garcia Orengo em va animar a redactar aquesta reflexió sobre la música de les Falles. Sí, vaig acceptar amb molta il•lusió. Em vaig posar a escriure i, malauradament, no em venia res al cap.

Què fàcil havera sigut escriure sobre la música dels Moros i Cristians. A Alcoi, per exemple, pots passar-te 4 dies gaudint del legat d'un tal Amando Blanquer Ponsoda. De fet, el primer d'eixos 4 dies es diu “el dia del músic”, on les diferents bandes de música que amenitzaran la resta de les festes són els grans protagonistes. Aquestes bandes, per al que no ho haja viscut, fan una “entrada de bandes” on interpreten pasdobles de concert (la majoria) de músics prestigiosos com Ramon Garcia Soler, Rafa Mullor, José Rafael Pascual Vilaplana, José Mª Ferrero, Ignacio Sánchez Navarro, Francisco Esteve Pastor, Josep Vicent Egea Insa, Pedro Joaquín Francés, Saül Gómez Soler, Oscar Navarro, Carlos Pellicer, Vicent Pérez Esteban, Rafael Talens o el propi Blanquer, entre altres centenars que estic deixant-me. En arribar l'última de les bandes a la Plaça d'Espanya, totes aquestes s'agrupen per interpretar l'Himne de la Festa, l'himne d'Alcoi. I la plaça està de gom a gom.




Però ja està bé de parlar d'Alcoi. Anem a parlar de les Falles, i no solament les Falles de Gandia. La música que es toca a aquestes festes correspon, bàsicament, a pasdobles interpretats amb la particularitat “carregats de bombo”, és a dir, intentant tocar amb un volum molt alt, a una velocitat vertiginosa (el més ràpidament possible) i amb la major desafinació que es puga assolir. No obstant, també es solen escoltar grans clàssics xaranguístics com el gran Tírate De La Moto, La Fallera Camina Pa'Lante, Maric... Borinot El Que No Bote, L'Amapola, Alcohol i moltes altres del mateix autor del Lazarillo de Tormes, el mestre Anònim. En arribar el dia de l'Ofrena, les Falles i les seues respectives bandes es posen més guapos i guapes si cal, ben mudats, i desfilen ordenadament en direcció cap a l'Ajuntament, on els espera la imatge de la patrona de tots els valencians: la Maedéu dels Desemparats; a la que van a vestir amb flors. Una llàstima que sols es cuide la vestimenta, ja que els pasdobles que interpreten la majoria d'agrupacions no deixen de seguir el “carregat de bombo” style. No seria bonic que, al menys, es tinguera un mínim de dignitat musical durant l'acte de l'Ofrena? Totes les invocacions musicals a Satanàs que es donen lloc durant les festes queden purificades mínimament amb les marxes de processó del dia de Sant Josep. Finalment, arriba la Cremà, i amb ella el clímax igni amenitzat per la peça més famosa de les Falles: la Marcha de la Bien Amada Valencia, del mestre Padilla (andalús, per cert). C'est fini.

No hi ha música escrita per a les Falles? Sols coneguem la peça de Padilla i El Fallero del mestre Serrano? Ja ho crec que hi ha, però pocs fallers la conegueu. Fa poc vaig tindre el plaer d'interpretar el pasdoble Begoña Jiménez, de Saül Gómez, dedicat a la homònima que no era ni més ni menys que la Fallera Major de Valencia de l'any 2013. Un pasdoble preciós. Un pasdoble faller i de concert. I de segur que hi ha molta més música fallera de qualitat. A més a més, Gandia té el privilegi de posseir un himne que no té res que envejar a ninguna ciutat, i de segur que tots l'heu escoltat.

Són mals temps per a la música. I per a les Falles. I també per a les bandes de música.

Abans tots els xiquets i xiquetes que ens apuntàvem a música volíem entrar a la banda bàsicament per dos coses: per fer viatges i per anar a tocar pel carrer. Viatges com anar a EuroDisney, anar a Salzburg, a Roma, a Berlin, o a Viena eren una cosa comú en la majoria de bandes que conec. Aquestes societats organitzaven tots els anys alguna escapada per Europa a alguna d'aquestes destinacions i també d'altres que no he mencionat. ¿Per què ara ja no anem? Fàcil: perquè no hi han diners. ¿I abans sí? Sí. Abans moltes societats aprofitaven els ingressos de les actuacions de la banda per organitzar aquest tipus de viatges.

Abans les bandes eixien més a tocar. Les distintes falles es disputaven a les millors bandes de la Safor per amenitzar les seues festes. Era difícil veure unes Falles de Gandia sense la banda de Bellreguard, la banda de Daimús, la banda d'Ador, la de Barx, la de la Font d'en Carròs, la de Piles, la del Grau i moltes altres. Les Falles volien a les millors bandes, i sols aquelles que no tenien un poder adquisitiu molt elevat llogaven a xarangues, les poques xarangues que llavors existien. Hui en dia s'han canviat les tornes. Pràcticament totes les falles contracten xarangues, i sols queden unes poques bandes anant a tocar a les festes. Els músics més talentosos de les bandes actuals s'han ajuntat en tota una gran varietat de xicotetes agrupacions musicals, i la resta de músics de les bandes s'han quedat sense Falles, s'han quedat sense eixir a tocar pels carrers de Gandia. Solament unes poques d'aquestes agrupacions han suposat una millora qualitativa pel que fa a la musicalitat, però la gran majoria de xarangues que es poden veure per Gandia són, desgraciadament, una ofensa al terme Xaranga.

Fallers i falleres de Gandia:

Si no podeu llogar a una banda de quaranta i pico músics, no passa res, hi ha agrupacions més menudes que poden fer-ho millor, si cal. Animeu als vostres músics a que no ho toquen tot “carregat de bombo”. Cuideu la vostra salut auditiva. Orelles i timpans sols tenim els que ens toquen al nàixer, no ne venen a la farmàcia. I els músics saben que tampoc venen llavis en El Corte Inglés. Intenteu que un acte com l'Ofrena siga seriós i que les vostres respectives bandes interpreten peces boniques, en les que el bombo no siga el protagonista omnipotent, en les que s'aprecien forts i pianos, en el que es busque un mínim d'afinació i s'intente mesurar el ritme, i sempre portant el pas. Feu un esforç per fomentar la difusió d'obres escrites per a les Falles, més enllà de Valencia i El Fallero. Quan aneu a demanar-los alguna peça a la vostra banda, procureu que no siga cap clàssic xaranguístic dels que ja hem parlat. Els músics vos ho agrairan. I els vostres oïts. Entre tots podem contribuir per millorar unes festes que deurien ser un referent cultural de prestigi, i no un desfilada de bufats i enfarlopats.

Senyor pirotècnic, avant l'entrà!


Asier Escrivà
Daimús. 8 Enero



"CUANDO LA MÚSICA FALLA"

A ti que te gusta eso de escribir tonterías, no querrías escribir un artículo sobre la música y las Fallas?". Con estas palabras (u otras semejantes), mi amigo Sergio Garcia Orengo me animó a redactar esta reflexión sobre la música de las Fallas. Sí, acepté con mucha ilulusión. Me puse a escribir y, desgraciadamente, no me venía nada a la cabeza. 

Qué fácil hubiera sido escribir sobre la música de los Moros y Cristianos. En Alcoi, por ejemplo, puedes pasarte 4 días gozando del legado de un tal Amando  Ponsoda. De hecho, el primero de esos 4 días se dice "el día del músic", donde las diferentes bandas de música que amenizarán el resto de las fiestas son los grandes protagonistas. Estas bandas, para el que no lo halla vivido, hacen una "entrada de bandas" donde interpretan pasodobles de concierto (la mayoría) de músicos prestigiosos como Ramón García Soler, Rafa Mullor, José Rafael Pascual Vilaplana, José Mª Ferrero, Ignacio Sánchez Navarro, Francisco Esteve Pastor, Josep Vicent Egea Insa, Pedro Joaquín Francés, Saül Gómez Soler, Oscar Navarro, Carlos Pellicer, Vicent Pérez Esteban, Rafael Talens o el propio Blanquer, entre otros centenares que estoy dejándome. Al llegar la última de las bandas a la Plaça d'Espanya, todas ellas se agrupan para interpretar l'Himne de la Festa, l'himne d'Alcoi. Y la plaza está a reventar. 

Pero ya está bien de hablar de Alcoi. Vamos a hablar de las Fallas, y no solamente las Fallas de Gandía. La música que se toca en estas fiestas corresponde, básicamente, a pasodobles interpretados con la particularidad "cargaditos de bombo", es decir, intentando tocar con un volumen muy alto, a una velocidad vertiginosa (lo más rápidamente posible) y con la mayor desafinación que se pueda alcanzar. No obstante, también se suelen escuchar grandes clásicos xaranguísticos como el grande Tírate De La Moto, La Fallera Camina Pa'Lante, Maric... Borinot El Que No Bote, L'Amapola, Alcohol y muchas otras del mismo autor del Lazarillo de Tormes, el maestro Anónimo. Al llegar el día de la Ofrenda, las Fallas y sus respectivas bandas se ponen más guapos y guapas si es preciso, bien mudados, y desfilan ordenadamente en dirección hacia el Ayuntamiento, donde les espera la imagen de la patrona de todos los valencianos: la Maedéu de los Desamparados; a la que van a vestir con flores. Una lástima que solos se cuide la vestimenta, ya que los pasodobles que interpretan la mayoría de agrupaciones no dejan de seguir el "cargado de bombo" style. ¿No sería bonito que, al menos, se tuviera un mínimo de dignidad musical durante el acto de la Ofrenda? Todas las invocaciones musicales a Satanás que se dan lugar durante las fiestas quedan acrisoladas mínimamente con las marchas de procesión del día de San José. Finalmente, llega la Cremá, y con ella el clímax ígneo amenizado por la pieza más famosade las Fallas: la Marcha de la Bien Amada Valencia, del maestro Padilla (andaluz, por cierto). C'est fini. 

¿No hay música escrita para las Fallas? ¿Solo conocemos la pieza de Padilla y El Fallero del maestro Serrano? Ya lo creo que hay, pero pocos falleros la conocéis. Hace poco tuve el placer de interpretar el pasodoble Begoña Jiménez, de Saül Gómez, dedicado a la homónima que no era ni más ni menos que la Fallera Mayor de Valencia del año 2013. Un pasodoble precioso. Un pasodoble fallero y de concierto. Y seguro que hay mucha más música fallera de calidad. Además, Gandía tiene el privilegio de poseer un himno que no tiene nada que envidiar a ninguna ciudad, y seguro que todos lo habéi escuchado. 

Son males tiempo para la música. Y para las Fallas. Y también para las bandas de música.

Antes todos los niños y niñas que nos apuntábamos a música queríamos entrar a la banda básicamente por dos cosas: por hacer viajes y por ir a tocar por la calle. Viajes como ir a EuroDisney, ir en Salzburgo, a Roma, a Berlín, o a Viena eran una cosa común en la mayoría de bandas que conozco. Estas sociedades organizaban todos los años alguna escapada por Europa a alguna de estos destinos y también otros que no he mencionado. ¿Por qué ahora ya no vamos? Fácil: porque no han dinero. ¿Y antes sí? Sí. Antes muchas sociedades aprovechaban los ingresos de las actuaciones de la banda por organizar este tipo de viajes."

Antes las bandas salían más a tocar. Las distintas fallas se disputaban a las mejores bandas de la Safor para amenizar sus fiestas. Era difícil ver unas Fallas de Gandía sin la banda de Bellreguard, la banda de Daimús, la banda d'Ador, la de Barx, la de la Fuente d'en Carros, la de Piles, la del Grau y muchas otras. Las Fallas querían a las mejores bandas, y solos aquellas que no tenían un poder adquisitivo muy elevado alquilaban a charangas, las pocas charangas que entonces existían. Hoy día se han cambiado las tornas. Prácticamente todas las fallas contratan charangas, y solo quedan unas pocas bandas yendo a tocar a las fiestas. Los músicos más talentosos de las bandas actuales se han juntado en toda una gran variedad de pequeñas agrupaciones musicales, y el resto de músicos de las bandas se han quedado sin Fallas, se han quedado sin salir a tocar por las calles de Gandía. Solamente unas pocas de estas agrupaciones han supuesto una mejora cualitativa por lo que respecta a la musicalidad, pero la gran mayoría de charangas que se pueden ver por Gandía son, desgraciadamente, una ofensa al término Charanga.

Falleros y falleras de Gandía: 

Si no podáis contratar a una banda de cuarenta y pico músicos, no pasa nada, hay agrupaciones más pequeñas que pueden hacerlo mejor, si es preciso. Animar a vuestros músicos a que no lo toquen todo "cargado de bombo". Cuidad vuestra salud auditiva. Orejas y tímpanos solos tenemos los que nos tocan al nacer, no se venden en la farmacia. Y los músicos saben que tampoco venden labios en El Corte Inglés. Intentad que un acto como la Ofrenda sea seria y que vuestras respectivas bandas interpreten piezas bonitas, en las que el bombo no sea el protagonista omnipotente, en las que se aprecien fuertes y pianos, en el que se busque un mínimo de afinación y se intente medir el ritmo, y siempre llevando el paso. Haced un esfuerzo por fomentar la difusión de obras escritas para las Fallas, más allá de Valencia y El Fallero. Cuando vais a pedirles alguna pieza a vuestra banda, procurad que no sea ningún clásico charanguístico de los que ya hemos hablado. Los músicos os lo agradecerán. Y vuestros oídos. Entre todos podemos contribuir para mejorar unas fiestas que deberían ser un referente cultural de prestigio, y no un desfile de borrachos y drogados. 

Señor pirotécnico, adelante l´entrà! 


23 de febrero de 2016

La pluma de Bach entrevista a PATRICIO SOLER


“La vida del músico profesional es un estudio constante”





Es un honor para la Pluma de Bach entrevistar a Patricio Soler, joven trompetista nacido en Alzira, es amigo, compañero y trompeta solista de la Banda Municipal de Barcelona, una de las agrupaciones musicales con más tradición y prestigio del panorama nacional.

Miriam Moya / Barcelona

17 de febrero de 2016

La Pluma de Bach entrevista a Josep Ros García

Para abrir nuestra sección de entrevistas hemos elegido a una persona polifacética que vive el mundo de la música con pasión: Josep Ros García. Percusionista, pedagogo, compositor, director... Aquí podréis conocerle y escuchar su música. Os dejamos con alguien que vale la pena.

                                                
"Me encanta reflejar estados de ánimo sobre el papel y me apasiona la conducción de melodías bellas" (Josep Ros García)

Enrique Hernández: Ante todo muy buenos días, Josep, un placer poder abrir nuestro apartado de entrevistas contigo. 

·                 Nos gustaría que nos comentaras tus referentes, ya que, salvo las obras escritas solamente para percusión, como “Panderoles”, los lenguajes que sueles utilizar son tonales o modales, es raro en un percusionista, ya que crecemos rodeados de atonalidad y música para ensembles de percusión y compositores vanguardistas….

  Josep Ros: Primeramente muchas gracias por contar conmigo para vuestra sección, será un placer colaborar y contestar a vuestras preguntas.